2n BATXILLERAT - SOCIOLINGÜÍSTICA

Obriu una carpeta en el vostre ordinador amb el nom de SOCIOLINGÜÍSTICA. Descarregueu-vos-hi aquesta entrevista.

MARK ABLEY, PERIODISTA I DEFENSOR DE LES LLENGÜES EN PERILL D'EXTINCIÓ

«Per poder sobreviure, una llengua necessita sobretot mainada»

Carles Ribera (Girona)

Mark Abley (1955) ha viatjat per tot el món a la recerca de llengües en perill d'extinció i n'ha localitzat algunes amb només un parell o tres de parlants. És autor de diversos llibres sobre el futur dels idiomes al món (n'ha comptabilitzat uns sis mil i calcula que a finals de segle en quedaran menys de la meitat), entre els quals destaca Spoken here, del qual no existeix traducció al català i que en castellà ha publicat RBA sota el títol Aquí se habla. De les sis mil llengües que hi ha al planeta, l'entrevista ha estat feta en anglès, sens dubte la que actualment presenta menys perill d'extinció.

–Què té l'anglès que no tinguin les altres llengües del planeta?
–«Poder.»
–El secret no és que és un idioma més fàcil?
–«L'anglès és molt fàcil de parlar malament, i molt difícil de parlar bé.»
–Ja, què m'ha de dir!
–«De totes maneres, sí que és més flexible que les llengües germàniques i les llatines, i té molt vocabulari, certament, però el més important per a la seva supremacia és que l'imperi britànic el va portar arreu del món i que l'imperi nord-americà l'hi ha mantingut. Microsoft, Google, Hollywood, Wall Street...»
–Corre perill la seva supremacia.
–«No. Bé, no sé d'aquí a uns centenars d'anys què passarà, però per ara, sincerament, no ho crec.»
–Durant milers d'anys hi ha hagut milers d'idiomes. Ha estat una qüestió biològica, d'adaptació al medi, o sociològica, derivada de l'isolament dels diferents grups humans?
–«No ho sé. Suposo que principalment ha estat una qüestió sociològica. Però, l'aïllament? A Papua Nova Guinea, una sola illa, i no gaire gran, hi van conviure mil cent llengües. A cada muntanya, a cada vall, a cada poble, tenien el seu propi idioma.»
–En aquest món global d'avui, si hem de ser pràctics, quina falta fan sis mil llengües?
–«Hi ha un aspecte personal, local, i hi ha una visió global. Mirant-ho des del Canadà puc dir: ‘Per què necessitem el català, el basc, el gallec; no n'hi ha prou amb el castellà?' Però per respondre a això cal saber què representa per als catalans la seva llengua, què els aporta.»
–Una llengua no és, per tant, només una eina per comunicar-se.
–«És una eina, però també és moltes altres coses. Si al món només ens quedéssim amb l'anglès, el xinès, el rus i l'àrab, perdríem la resta de llengües però també perdríem incomptables maneres d'entendre el món, tota la riquesa de les identitats locals. Què passaria amb el vi si només quedés el Rioja, o amb la poma si només es produís granny smith? La diversitat en aquest món és cabdal.»
–Segons he llegit, vostè diu que les llengües s'extingeixen de la mateixa manera que s'extingeixen els animals. Tanmateix, les llengües generalment no s'extingeixen pas per la mort dels parlants sinó perquè aquests canvien de llengua. Què ho fa?
–«Això passa especialment amb llengües que són només orals. Les llengües no escrites sempre estan en perill d'extinció.»
–Hi ha, també, moltes cultures que defensen amb orgull la seva parla.
–«Ningú neix sense una llengua, i la que un aprèn a parlar de petit forma part dels sentiments. Aquesta és la principal raó per la qual té un component emocional.»
–També li he sentit a dir que, malgrat la importància del poder, un idioma no necessita tenir un estat al darrere.
–«Sovint té més garanties si té cert poder polític al darrere. Però això no vol dir necessàriament independència política. Jo visc al Canadà, i la llengua dels esquimals, a la seva zona, és la majoritària. Estan orgullosos del seu territori i són respectats per la resta, i el seu idioma marxa bé sense que els calgui ser independents.»
–Com veu el futur del català?
–«Serà el que els seus parlants vulguin. Jo no puc venir aquí i dir ‘el català està en perill' o ‘no ho està', però a mi em sembla que el català s'ha enfortit en els últims trenta anys, i és una font d'inspiració per a molts altres pobles.»
–Durant molt de temps m'he esforçat per escriure bé el meu idioma... i ara arriba l'era de l'SMS. Com afecta això les llengües?
–«És un gran canvi. I el risc de destruir l'idioma és relatiu, perquè els joves d'avui tampoc parlen el mateix idioma que el 1920. El veritable risc és que els joves no utilitzin la seva llengua en aquests nous espais, i que es limitin a emprar termes anglesos en les noves tecnologies. El gran repte per als idiomes minoritaris és que els joves s'impliquin en aquests nous espais, és clar, inventant vocabulari.»
–Poder, orgull dels parlants, utilitat, presència en les noves tecnologies... què necessita per damunt de tot un idioma per sobreviure?
–«Les llengües necessiten mainada. Qualsevol llengua té problemes quan és parlada bàsicament per adults i gent gran. La transmissió generacional és decisiva.»
–Això sí, qui està en perill d'extinció és l'humà monolingüe.
–«Ja pots comptar. A Austràlia, per exemple, s'està passant d'una societat multilingüe a una de monolingüe. El multilingüisme no és pas vàlid a tot arreu.»

EL PUNT.CAT (Dimarts, 3 de novembre de 2009)

2n BATXILLERAT - PROGRAMACIÓ CURS 2009-2010

Programació i criteris de qualificació 2n batxillerat
És molt imortant que arribeu a llegir el final del document on es troben els criteris de qualificació. També, la valoració del treball diari a classe i la penalització que tenen les faltes d'assistència en el còmput global de la nota de cada avaluació.

PROGRAMACIÓ 2n BATXILLERAT 2009-2010

1r TRIMESTRE - APUNTS UNITAT 1 TEXT EXPOSITIU

Aquests apunts us poden ser molt útils per aclarir dubtes i reforçar el comentari pragmàtic dels textos explicatius.

Apunts - El Text Expositiu

1r TRIMESTRE EXERCICIS DE VERBS

Us hi adjunte uns exercicis perquè reforceu els verbs que hem treballat en la unitat 6 del llibre de text. Imprimiu-vos els fulls i feu les activitats. Una vegada fetes, consulteu el solucionari. L'examen de verbs el tenim dilluns 26 d'octubre. Convé que repasseu els exercicis que hem fet a classe i els d'aquest bloc. També us hi adjuntem un enllaç amb la flexió verbal dels principals verbs regulars i irregulars.

Exercicis de Verbs 2 Bat
IMPORTANT
El company del departament de valencià, Urbà Lozano, ja està treballant el comentari de text amb l'alumnat de 1r de batxillerat. Descarregeu-vos al vostre ordinador els apunts que ha penjat a l'altre bloc del departament (valenciaenricvalor.blogspot.com) sobre l'esquema de comentari pragmàtic d'un text.

1r TRIMESTRE- LECTURA 2n BATXILLERAT

Enric Valor, Sense la terra promesa.València: Prometeo, 2 vol., 1980. [Cicle de Cassana]

El "Cicle de Cassana" comprèn la triologia Sense la terra promesa publicada a València per l'editorial Prometeo el 1980; Temps de batuda, publicada per Fernando Torres el 1983 i Enllà de l'horitzó, que va restar inèdita fins al 1991 quan Tàndem Edicions aplegava en tres volums les novel·les de l'extens cicle (mil cinc-centes pàgines), prologats per Vicent Escrivà.

Presenta la crònica de la societat rural de Cassana –poble imaginari i representatiu del sud del País Valencià–, i relata la història d'una vida tancada entre muntanyes i feudal encara, quan la "qüestió social" començava a desbaratar els seus esquemes tradicionals, sobre el fons de la primera Guerra Europea. Valor ofereix així un variat panorama social i tota una gamma aberrant i bigarrada de personatges i situacions individuals i col·lectives que accentua movent-se entre el passat i el present. Aquest cicle novel·lístic té certes afinitats amb el realisme rus i apunta a un plantejament èpic de la vida del camp encara no assajat entre nosaltres. "...aquest gran baró del verb àgilment equilibrat, amb una retòrica per a gurmets destres, sedosa, lluent, també va iniciar la construcció del seu cosmos únic, amb la fundació de la modesta vila de Cassana. Les seves bases humils són aquells relats amb paratext de Narracions de la Foia de Castalla (1952). D'entre ells, el denominat Contalles de la boira és la deu més humil que esdevé barrancusseu, riuet sinuós, cabalós curs fluvial que amara tot un cosmos denominat/analitzat com el Cicle de Cassana."

LECTURA 1r Trimestre 3r ESO

L'infern de Marta, Pasqual Alapont (Editorial Bromera)

Una jove maltactada lluita per salvar la seua vida. Quan va acceptar eixir amb aquell xicot, Marta no sabia que posava un peu en l’infern, i que d’ara endavant seria tan dolorós penetrar-hi com tractar d’escapar-ne. Aquesta novel·la de Pasqual Alapont, escrita a la manera d’un thriller, amb psicòpata inclòs, posa els cabells de punta. És la història de Marta, una jove que es va enamorar de la persona equivocada; però també és la història d’una amistat a prova de bombes que captiva per la seua tendresa.
El llibre es completa amb La màscara de l’amor, un text en què el psicòleg i criminalista Vicente Garrido analitza els comportaments de risc que qualsevol jove hauria de tenir en compte per evitar caure en l’infern del maltractament físic o psicològic. Un llibre molt útil que conjumina una novel·la emocionant plena de suspens i un pràctic llibre d’autoajuda.

Ací teniu el quadern amb les activitats proposades per a treballar la novel·la. Les activitats individuals estan marcades amb negreta i les heu de fer a casa. Imprimiu el quadern i porteu-lo a classe tan prompte com pugueu.

infern de marta

1r TRIMESTRE. El text explicatiu

Activitat.- Llegiu el text següent i concreteu-ne el tema. Després resumiu-ne el contingut amb una extensió màxima de 10 línies.

Ardi, la nova àvia de la humanitat

L’homínid va viure fa 4,4 milions d’anys a Etiòpia

Ardi feia 120 centímetres, pesava 50 quilos i podia ­caminar dreta, encara que possiblement també ­s’enfilava als arbres. Era una ­cria­tura que estava plena de sor­preses anatò­miques, ­segons els seus descobridors, però en absolut es tractava d’un simi. Va viure fa 4,4 milions d’anys a la regió d’Afar, a l’actual Etiòpia, i les seves primeres restes van aparèixer fa 17 anys. Ahir, finalment, després de llargues anàlisis, neteja de les peces i noves troballes, 11 ar­ticles publicats simultàniament a la revista Science certifiquen la importància d’Ardi en la història de l’evolució humana: no s’ha trobat mai un esquelet d’un homínid tan complet i tan antic. És la nova candidata a àvia de la humanitat.
Falta veure si Ardi, adscrita a l’espècie Ardipithecus ramidus, entrarà en els llibres de text, però com a SDHpmínim és un milió d’anys més an­tiga que l’arxifamosa Lucy, una femella d’Australopithecus afarensis que ha protagonitzat incomptables documentals i exposicions. En la descripció i anàlisi d’Ardi hi han participat 47 científics de 10 països. Els ­estudis aprofundeixen en l’anatomia òssia, la locomoció, la dieta i fins i tot possibles pautes socials. També s’ha analitzat l’ambient en què va viure, caracteritzat per sabanes i boscos més densos i freds que actualment.
Proves biològiques sostenen que l’últim ancestre comú dels humans i els ximpanzés devia viure fa sis o set milions d’anys, de manera que Ardi és massa jove per ser considerada la hipotètica baula perduda. De fet, ­durant els últims anys s’han des­cobert ossos atribuïts a espècies molt més antigues, com el famós crani de Toumai (Sahelantropus tchadensis), ­encara que la seva adscripció en la línia humana de l’evolució no és clara. Ardi, en canvi, ja forma part de la nostra estirp malgrat que ­manté ­alguns trets primitius. «Si Ardipi­thecus no va ser el ­nostre avant­passat, va ­estar estretament relacionat amb ell», subratlla un dels caps de la investigació, Tim White.
Els científics presenten a Science l’anàlisi de 110 fòssils ­d’Ar­dipithecus ramidus que van ser ­localitzats a Afar. Pertanyen a 36 individus de ­totes les edats, però el més complet és sens dubte l’esquelet d’Ardi, ja que conserva una part del crani, dents, pelvis i ossos de les mans i els peus. Ardi tenia un ­cervell petit, similar a les femelles del ­ximpanzé actual. La seva cara tenia un morro pro­minent, com els simis, encara que no es projectava tan endavant com els actuals ximpanzés.
Quan caminava, Ardipithecus ramidus no utilitzava els artells de les mans com a suport, tal com fan alguns grans simis, encara que l’absència del típic pont dels peus humans suggereix que tampoc era un bon corredor.
Les dents allunyen Ardi tant dels Australopithecus com dels simis. Per exemple, l’esmalt indica que Ardi i el seu llinatge tenien una dieta omnívora relativament diversa que incloïa fruites i altres aliments del bosc, com nous i fulles. Finalment, les dents, similars en mascles i femelles, també suggereixen que socialment era menys agressiu que els simis actuals.

El Periodico (2-10-2009)

Com resumir un text