2n BATXILLERAT - SOCIOLINGÜÍSTICA

Obriu una carpeta en el vostre ordinador amb el nom de SOCIOLINGÜÍSTICA. Descarregueu-vos-hi aquesta entrevista.

MARK ABLEY, PERIODISTA I DEFENSOR DE LES LLENGÜES EN PERILL D'EXTINCIÓ

«Per poder sobreviure, una llengua necessita sobretot mainada»

Carles Ribera (Girona)

Mark Abley (1955) ha viatjat per tot el món a la recerca de llengües en perill d'extinció i n'ha localitzat algunes amb només un parell o tres de parlants. És autor de diversos llibres sobre el futur dels idiomes al món (n'ha comptabilitzat uns sis mil i calcula que a finals de segle en quedaran menys de la meitat), entre els quals destaca Spoken here, del qual no existeix traducció al català i que en castellà ha publicat RBA sota el títol Aquí se habla. De les sis mil llengües que hi ha al planeta, l'entrevista ha estat feta en anglès, sens dubte la que actualment presenta menys perill d'extinció.

–Què té l'anglès que no tinguin les altres llengües del planeta?
–«Poder.»
–El secret no és que és un idioma més fàcil?
–«L'anglès és molt fàcil de parlar malament, i molt difícil de parlar bé.»
–Ja, què m'ha de dir!
–«De totes maneres, sí que és més flexible que les llengües germàniques i les llatines, i té molt vocabulari, certament, però el més important per a la seva supremacia és que l'imperi britànic el va portar arreu del món i que l'imperi nord-americà l'hi ha mantingut. Microsoft, Google, Hollywood, Wall Street...»
–Corre perill la seva supremacia.
–«No. Bé, no sé d'aquí a uns centenars d'anys què passarà, però per ara, sincerament, no ho crec.»
–Durant milers d'anys hi ha hagut milers d'idiomes. Ha estat una qüestió biològica, d'adaptació al medi, o sociològica, derivada de l'isolament dels diferents grups humans?
–«No ho sé. Suposo que principalment ha estat una qüestió sociològica. Però, l'aïllament? A Papua Nova Guinea, una sola illa, i no gaire gran, hi van conviure mil cent llengües. A cada muntanya, a cada vall, a cada poble, tenien el seu propi idioma.»
–En aquest món global d'avui, si hem de ser pràctics, quina falta fan sis mil llengües?
–«Hi ha un aspecte personal, local, i hi ha una visió global. Mirant-ho des del Canadà puc dir: ‘Per què necessitem el català, el basc, el gallec; no n'hi ha prou amb el castellà?' Però per respondre a això cal saber què representa per als catalans la seva llengua, què els aporta.»
–Una llengua no és, per tant, només una eina per comunicar-se.
–«És una eina, però també és moltes altres coses. Si al món només ens quedéssim amb l'anglès, el xinès, el rus i l'àrab, perdríem la resta de llengües però també perdríem incomptables maneres d'entendre el món, tota la riquesa de les identitats locals. Què passaria amb el vi si només quedés el Rioja, o amb la poma si només es produís granny smith? La diversitat en aquest món és cabdal.»
–Segons he llegit, vostè diu que les llengües s'extingeixen de la mateixa manera que s'extingeixen els animals. Tanmateix, les llengües generalment no s'extingeixen pas per la mort dels parlants sinó perquè aquests canvien de llengua. Què ho fa?
–«Això passa especialment amb llengües que són només orals. Les llengües no escrites sempre estan en perill d'extinció.»
–Hi ha, també, moltes cultures que defensen amb orgull la seva parla.
–«Ningú neix sense una llengua, i la que un aprèn a parlar de petit forma part dels sentiments. Aquesta és la principal raó per la qual té un component emocional.»
–També li he sentit a dir que, malgrat la importància del poder, un idioma no necessita tenir un estat al darrere.
–«Sovint té més garanties si té cert poder polític al darrere. Però això no vol dir necessàriament independència política. Jo visc al Canadà, i la llengua dels esquimals, a la seva zona, és la majoritària. Estan orgullosos del seu territori i són respectats per la resta, i el seu idioma marxa bé sense que els calgui ser independents.»
–Com veu el futur del català?
–«Serà el que els seus parlants vulguin. Jo no puc venir aquí i dir ‘el català està en perill' o ‘no ho està', però a mi em sembla que el català s'ha enfortit en els últims trenta anys, i és una font d'inspiració per a molts altres pobles.»
–Durant molt de temps m'he esforçat per escriure bé el meu idioma... i ara arriba l'era de l'SMS. Com afecta això les llengües?
–«És un gran canvi. I el risc de destruir l'idioma és relatiu, perquè els joves d'avui tampoc parlen el mateix idioma que el 1920. El veritable risc és que els joves no utilitzin la seva llengua en aquests nous espais, i que es limitin a emprar termes anglesos en les noves tecnologies. El gran repte per als idiomes minoritaris és que els joves s'impliquin en aquests nous espais, és clar, inventant vocabulari.»
–Poder, orgull dels parlants, utilitat, presència en les noves tecnologies... què necessita per damunt de tot un idioma per sobreviure?
–«Les llengües necessiten mainada. Qualsevol llengua té problemes quan és parlada bàsicament per adults i gent gran. La transmissió generacional és decisiva.»
–Això sí, qui està en perill d'extinció és l'humà monolingüe.
–«Ja pots comptar. A Austràlia, per exemple, s'està passant d'una societat multilingüe a una de monolingüe. El multilingüisme no és pas vàlid a tot arreu.»

EL PUNT.CAT (Dimarts, 3 de novembre de 2009)