ENUNCIAT 3. LA PRODUCCIÓ LITERÀRIA DE MERCÈ RODOREDA
INCIDEIX SOBRE LA PSICOLOGIA DELS PERSONATGES. ESTÀS D’ACORD AMB AQUESTA
ASSEVERACIÓ? EXPLICA PER QUÈ?
Una de les
característiques fonamentals de la narrativa de Mercè Rodoreda és la
complexitat psicològica que demostren els personatges. L’escriptora vol narrar
situacions humanes: descriu espais, conta fets ocorreguts; però cal l’expressió
íntima dels protagonistes per a completar-ne la narració. Este tret de la
narrativa de Rodoreda s’ha de posar en relació amb la forta innovació que
suposa la novel·la psicològica en la novel·lística del segle XX, ja que
construïx móns interiors complexos que s’amagen darrere fets quotidians. En
esta línia podem observar que els textos de Rodoreda responen sovint a dues lectures:
una primera més superficial, on el públic lector reconeix una realitat pròxima
i versemblant; i una segona més intensa, on es descobrix la nuesa expressiva
d’un personatge.
Les protagonistes de
Rodoreda són principalment dones solitàries i introvertides. Unes dones que se
senten alienes al món on viuen i que manifesten, al llarg dels relats on les
podem localitzar, un procés d’anar cap a dins d’un mateix per tal de donar a
conéixer el complex món interior que les caracteritza. Este és un tret constant
en la descripció personal de les novel·les de Rodoreda: la sensació de solitud
i d’incomprensió de la societat cap als éssers humans.
Esta tendència a
l’aïllament es concreta en el fet que les heroïnes sempre naixen en condicions
singulars i viuen en situacions de por i d’angoixa, que provoquen desequilibris
psíquics dels protagonistes.. D’esta manera es crea ja des de l’inici un
misteri que els caracteritzarà al llarg de la vida. Mercè Rodoreda presenta una
gran sensibilitat cap a l’època perduda de la infantesa i de l’adolescència.
Quasi bé totes les seues obres evidencien la crisi humana en la transició cap a
la maduresa. Encara que la major part de les protagonistes es troben en l’edat
adulta, l’adult recorda i enyora la felicitat de la infantesa. Les protagonistes maduren ben prompte: El
difícil context on viuen, una societat que els angoixa i que els complica moltíssim
l’existència, obliga els personatges a madurar ben prompte.
Tot
el que hem dit abans es pot apreciar en obres com Aloma (1938), on la
protagonista viurà un fracàs amorós producte d’una relació triangular. Hi
trobarem el simbolisme de l’adolescència, felicitat i il·lusions, front a la
maduresa, frustració i desengany. Els esdeveniments de la història marcaran
l’evolució psicològica de la protagonista: perdrà la innocència al conéixer la
mort, l’engany amorós, el desencís dels matrimonis... fins arribar a la
maduresa d’acceptar i assumir la seua pròpia realitat. També a La
Plaça del Diamant (1962) observem una transformació de la protagonista,
Natàlia. Esta té una relació de submissió al seu marit, que li canvia el nom i
li diu Colometa; assistim, doncs, a la pèrdua de la pròpia identitat del
personatge. Al final, però, recupera el nom i la identitat casant-se amb un
home que la salvarà del suïcidi. Altra novel·la, El carrer de les Camèlies
(1966 ens permet accedir al món interior d'una altra dona: un xica
marginada que madura a partir de diverses experiències amoroses, en el món de
la postguerra, mancat d’il·lusions, d’iniciatives. Cecília explica ella mateixa
la seua història mitjançant un seguit de pensaments inconnexos i caòtics. Esta
manera de narrar dóna accés lliure a la psicologia del personatge i percebem
els fets com si els lectors ens trobàrem dins dels seus pensaments. Sentint la
veu del personatge, el món interior pren protagonisme per davant dels fets
mateixos i ens arriba a transmetre la sensació d'angoixa i de foscor que vivia
una dona jove a la Barcelona de la postguerra. A diferència de les novel·les
anteriors, a Jardí vora el mar (1967) és ara un protagonista masculí qui
transmet la visió del món. Un jardiner vell i vidu, per a qui la vida ha deixat
de tindre sentit, va explicant les diferents històries. L’última obra a què ens
referirem és Mirall Trencat (1974), novel·la que conta la història tràgica d’una família, i
on els temes existencials (infància, soledat i mort) s’expliquen a partir del
naixement, creixement, davallada i desintegració d’un món familiar. Dues dones,
Teresa, que és l’heroïna dels adults, s’aferra a la vida però s’hi observa la
seua ruïna física a conseqüència de l’edat; i Maria, que és l’heroïna dels
infants, acabarà també topant-se amb la mort.
Com a conclusió, dir que l’acurada descripció psicològica dels
personatges és un dels majors mèrits de Mercè Rodoreda fins al punt d’haver-la
convertit en una de les millors escriptores de la literatura universal del
segle XX.
