2n BATXILLERAT - LITERATURA/ASSAIG - 2n Trimestre

Durant el mes de gener treballarem els temes 15 i 16, que fan referència a l'assaig literari i a dos dels autors que millor han treballat el gènere: Joan Fuster i Joan F. Mira. Aleshores, a més del llibre de text, convindria que consultàreu els enllaços següents:

Joan Fuster:

• J.Fuster. L'escriptura assagística . Visioneu el vídeo "Ser Fuster"
• Els nostres escriptors: Joan Fuster
• La influència de Joan Fuster. Article de Gustau Muñoz.
• Diccionari per a ociosos en pdf
• Nosaltres, els valencians en pdf
• Raons i paraules una antologia de textos de Joan Fuster a cura d'Isidre Crespo.

Joan F. Mira:

• La narrativa de Joan Francesc Mira
• Els nostres escriptors: Joan F. Mira
• Joan F. Mira assagista
• L'assaig polític de Mira
• Selecció de textos

Algunes característiques de l'assaig com a tipus de text:

L’assaig és un gènere en prosa no narratiu, que aborda d’una manera lliure, no exhaustiva i no especialitzada, els problemes més diversos d’ordre filosòfic, històric, polític, literari, científic, etc. amb voluntat de creació literària, amb la intenció més o menys explícita d’aprofundir en el coneixement de l’home, i amb una certa pretensió moralitzadora. Amb el temps la diferenciació entre l’assaig i el tractat científic o erudit ha esdevingut més absoluta. El primer ha esdevingut més literari i menys científic, menys racionalista i més idealista. L’assaig té un caràcter explicatiu, encara que alhora pot ser argumentatiu, i la seua funció és intel•lectual, és a dir, que té la finalitat de fer reflexionar. Els aspectes que l’identifiquen com a literari són les referències culturals, una certa elaboració del llenguatge (jocs de paraules, repeticions, lèxic culte, contraposicions, interrogacions retòriques...) i una estructuració molt elaborada.

L'assaig com a gènere literari

L'assaig és un gènere a cavall de la litaratura de creació, d'una banda, i de la filosofia i del tractat de divulgació, de l'altra. Oscil·la, quant a la longitud, entre l'article i el llibre, i adopta formes molt diverses: l'article, el diari personal, la dissertació sistemàtica, l'epístola, el diàleg o la pura divagació. L'assaig es diferència de la monografia acadèmica o tractat tècnic (també anomenada en algunes ocasions assaig científic o tècnic d'una especialitat) perquè no pretén efectuar una exposició sistemàtica i completa d'un tema, i perquè s'adreça a una audiència més bé general que especialitzada.

2n BATXILLERAT - ASSAIG JOAN FUSTER - 2n TRIMESTRE

A més del que hem explicat a classe, en el treball sobre Joan Fuster és imprescindible valorar la repercusisó que va tindre el llibre Nosaltres, els valencians,

En Nosaltres, els valencians l'examen de consciència característic de l'assaig fusterià es converteix en una interrogació radical sobre els valencians com a col·lectivitat. El resultat d'aquest examen constata un país provincià i despersonalitzat, que no té consicència de ser-ho i que preferix viure en el tòpic en comptes de plantejar-se la seua realitat. Fuster prolonga aquest examen en una investigació dels factors històrics i socials que hi ha darrere d'aquest estat de coses. Sense ser historiador, utilitza la història com a mitjà per a transformar la societat i marca les premisses a partir de les quals els valencians s'havien de plantejar el destí del seu país d'una manera integral i radical. Integral, perquè plantejava la necessitat de la connexió amb els altres pobles amb què compartim llengua com una condició imprescindible per a assolir la normalització lingüística i cultural del valencià. Radical, perquè enfocava aquesta realitat com un fet nacional, no com una peculiaritat regional o folklòrica.

La influència de Nosaltres, els valencians, des que es va publicar el 1962, ha estat profunda en la societat valenciana. El llibre de Fuster va actuar de catalitzador sobre un grup de joves, generalment universitaris, i va donar lloc a una acció cada vegada més decidida per a fer desaparéixer el provincianisme i construir una cultura nacional i moderna al País Valencià. Al mateix temps que va despertar la consciència de les joves generacions , també va destapar l'hostilitat, sovint violenta, d'una part de la societat valenciana que es va sentir qüestionada pel llibre de Fuster.