X FESTA FINAL DE CURS 2n BATXILLERAT 2010-2011

X FESTA FINAL DE CURS - 2n BATXILLRAT 2010-2011

(27-maig-2011)

Tempus fugit. El temps passa volant. Ara esteu a punt d’acabar la travessia que iniciàreu quan entràreu a l’institut i de començar-ne una de nova. Prompte salpareu d’este port, que és l’Enric Valor, on heu estat ancorats més de sis anys. I cercareu noves destinacions: uns tenint ja clar el rumb, d’altres fent encara camins dubtosos per la mar. Tant uns com altres heu de procurar que el viatge siga molt llarg; ple d’aventures i de coneixements; que visiteu altres ports i ciutats; i que aprengueu de les persones que saben. I que no vos canseu mai d’aprendre dels que saben. La formació i l’aprenentatge és el que farà que guanyeu els obstacles i els perills que de segur se vos presentaran.

¿Recordeu el viatge d’Ulisses cap a Itaca? Ara em ve a la memòria el passatge en què a l’Odissea es relata el pas d’Ulisses per l’illa d’Antemoesa. En esta illa habitaven unes sirenes que amb els seus cants proposaven als navegants un joc de seducció mortal del que pocs es lliuraven, perquè tots els que gosaven acostar-se a les roques on elles descansaven naufragaven estrepitosament. ¿Què fer aleshores davant del perill? ¿Reduir les sirenes a al silenci i a l’oblit com els va advertir Circe als mariners? O com va fer Ulisses, ¿escoltar-les i experimentar la temptació de sucumbir a una mort segura? Els mariners seguiren el dictamen de Circe i es taparen els oïts amb cera. Però Ulisses, en un acte de valentia, les va desafiar i es va nugar de peus i mans a la paramola del vaixell per a poder sentir les sinistres melodies i no sucumbir als seus encants. És així com les van véncer i pogueren continuar el seu viatge. Les sirenes, segons es diu, davant la victòria d’Ulisses, que havia aconseguit escoltar els seus cants i sobreviure, es precipitaren desconsolades a la mar.

En el vostre viatge també escoltareu melodies que voldran seduir-vos: unes seran alegres, positives, sanes...; però d’altres, ai benvolguts i benvolgudes alumnes!, seran lletges, agres, negatives, malaltes i plenes d’odi. Les primeres, vos reafermaran en les creences que ja teniu o, si demostren que esteu equivocats, faran que les reviseu; en qualsevol cas sempre vos proporcionaran satisfacció i felicitat. Les segones, encara que no ho semble, sols tindran l’objectiu de dur-vos al precipici i destruir-vos. Ara, de “sirenes” n’hi ha de molts tipus i mides. Diuen que a Silla se n’escolten unes que pertanyen a una espècie molt malèfica i destructiva, i que últimament se les ha sentides bramar des de ben lluny. Si les escolteu, no caigueu en la temptació d’acostar-vos a les roques on estan tot el dia “cara al sol”, perquè això vos durà al desastre.

Si voleu, feu com Ulisses: podeu provar a nugar-vos de mans i peus a les “paramoles” que tingueu més a prop o també, com els mariners, proveu a tapar-vos els oïts per no sentir el seu cant. Per a la tria, que sempre serà responsabilitat de cada u de vosaltres, encara hi ha una tercera opoció que ha demostrat ser la més efectiva: activar l’antivirus que neutralitza l’atac de les idees malaltes i que tots hauríem de tindre instal·lat en el nostre disc dur. Este antiviurs s’anomena “educació” i el conformen els següents arxius: intel·ligència, derterminació, conviccions, optimisme, formació, autenticitat, solidaritat, respecte, tolerància, diàleg, compromís, honestedat, passió, veritat, felicitat, humanitat..., i a última hora encara li n’hem afegit un que du el nom d’“indignació” i que ens l’acaben d’enviar des de la plaça 15 de maig.

Com bé sabeu , un antivirus per ser efectiu necessita que la seua base de dades estiga actualitzada de forma permanent. El que diferencia l’antivirus “educació” dels altres és que NO s’actualitza de forma automàtica. L’única manera d’actualitzar-lo és aprenent dels que saben. Si actueu d’esta manera al llarg del viatge, estigueu segurs que eliminareu qualssevol dels virus o programes maliciosos que vos vulguen neutralitzar o destruir. I això permetrà que continueu navegant cap a la vostra Itaca. I així anar lluny, més lluny, molt més lluny.

Molta sort.

ITACA

I

Quan surts per fer el viatge cap a Ítaca,
has de pregar que el camí sigui llarg,
ple d'aventures, ple de coneixences.
Has de pregar que el camí sigui llarg,
que siguin moltes les matinades
que entraràs en un port que els teus ulls ignoraven,
i vagis a ciutats per aprendre dels que saben.
Tingues sempre al cor la idea d'Ítaca.
Has d'arribar-hi, és el teu destí,
però no forcis gens la travessia.
És preferible que duri molts anys,
que siguis vell quan fondegis l'illa,
ric de tot el que hauràs guanyat fent el camí,
sense esperar que et doni més riqueses.
Ítaca t'ha donat el bell viatge,
sense ella no hauries sortit.
I si la trobes pobra, no és que Ítaca
t'hagi enganyat. Savi, com bé t'has fet,
sabràs el que volen dir les Ítaques.

II

Més lluny, heu d'anar més lluny
dels arbres caiguts que ara us empresonen,
i quan els haureu guanyat
tingueu ben present no aturar-vos.
Més lluny, sempre aneu més lluny,
més lluny de l'avui que ara us encadena.
I quan sereu deslliurats
torneu a començar els nous passos.
Més lluny, sempre molt més lluny,
més lluny del demà que ara ja s'acosta.
I quan creieu que arribeu, sapigueu trobar noves sendes.

III

Bon viatge per als guerrers
que al seu poble són fidels,
afavoreixi el Déu dels vents
el velam del seu vaixell,
i malgrat llur vell combat
tinguin plaer dels cossos més amants.
Omplin xarxes de volguts estels
plens de ventures, plens de coneixences.
Bon viatge per als guerrers
si al seu poble són fidels,
el velam del seu vaixell
afavoreixi el Déu dels vents,
i malgrat llur vell combat
l'amor ompli el seu cos generós,
trobin els camins dels vells anhels,
plens de ventures, plens de coneixences.