EL CONTEXT SOCIOPOLÍTIC (II): LA DÈCADA DELS 60 - EL MAIG DEL 68

El maig francés, la primavera de Praga, la guerra de Vietnam, l’assassinat de Martín Luther King, i també la píndola anticonceptiva, la mini falda, el pop - art, Bob Dylan, els Beatles i els Rolling Stones. Als anys 60 una revolució cultural i generacional va produir un canvi en la Història. Per primera vegada, els joves imposaren els seus codis i valors sobre els ja establerts. Amb motiu del 40e aniversari del Maig del 68, La Nit Temàtica de la 2  va emetre este excel·lent documental que mostra com es va viure este esdeveniment en el món i en l’Estat espanyol.

EL CONTEXT SOCIOPOLÍTIC DE POSTGUERRA FINS ELS ANYS 70 (I)

ELS ASSASSINATS DE VITÒRIA-GASTEIZ DEL 3 DE MARÇ DE 1976 / CAMPANADES A MORTS (Lluís Llach)

Video 1



Les lletres de les cançons 

2



3



4

La història és determinant per comprendre el present i el present condiciona el futur. El passat no pertany a cap institució, però l’aproximació justa a allò que ha esdevingut i el reconeixement a les víctimes del passat són processos necessaris per a la pacificació del món. És possible explicar la Història objectivament? Es pot parlar de responsabilitat històrica? Existeix cap antídot contra els ressentiments històrics? Com fer de la memòria històrica un instrument de pacificació?

A la generació que vos precedim a vegades ens costa trobar la fórmula perquè entengueu la importància de mirar arrere, no per enyorar temps passats, de cap manera!, sinó per vore la necessitat que tenim de conéixer el nostre passat; un coneixement que ha d'ajudar-nos a entendre el present i ens ha d'estimular a treballar activament per preparar un futur millor per a tot el món.
Hem d'esforçar-nos a conéixer “tota” la nostra història passada, perquè sovint des del poder s'explica una història molt determinada, feta des de dalt i amb silencis notables i significatius.
 

Hem d'esforçar-nos a recuperar la història d'aquells que no tenen història, de tots aquells col·lectius que han estat silenciats. I si esta història és el resultat d'una victòria militar en una guerra civil, encara més s'explica una història parcial en termes d'una barroera dualitat, els bons, els guanyadors, i els dolents, els perdedors. I tots sabem que la realitat no és així.
Si oblidem el passat, es pot repetir. Per això és important conéixer què va passar, saber-ne les causes i vore’n les conseqüències.

2n BATXILLERAT- MIQUEL MARTÍ I POL - 2n TRIMESTRE

Enunciat 10. La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho.

Miquel Martí i Pol (Roda de Ter, 1929 – Osona, 2003) va nàixer al si d’una família obrera. A causa de la precària situació familiar, des dels 14 anys (fins als 41), va treballar en una fàbrica tèxtil del seu poble, com a escrivent i comptable. L’any 1970, als 40 anys, emmalatix d’esclerosi múltiple, la qual cosa l’obliga a abandonar el treball i l’aïlla del món circumdant. A partir d’este fet, poesia i vida s’unixen i es fonamenten en tres grans valors humans: la sinceritat, l’autenticitat i la solidaritat.

Les etapes de la seua producció poètica així ho reflectixen. A la dècada dels anys 50, una crisi religiosa el du a buscar en els plantejaments existencialistes les respostes als dubtes i angoixes (Paraules al vent, 1953; Quinze poemes, 1955). Este fet provoca que gire la mirada cap a la realitat del seu entorn: el seu poble i la fàbrica (El poble, 1966; La fàbrica, 1958-1971). Els protagonistes del poemes són persones que treballen en condicions adverses i a les quals coneix molt bé, amb noms i cognoms.

A principis dels 70, la malaltia comporta que els poemes s’interioritzen i que es tornen més intimistes. S’imposa la solitud, l’angoixa i certa presència de la mort (Vint-i-set poemes en tres temps, 1972; La pell del violí, 1974; Quadern de vacances, 1976). A finals dels 70, un gran canvi caracteritzat pe la recuperació anímica per a viure el futur (l’amor i erotisme d’Estimada Marta, 1978) i pel compromís nacional (L’àmbit de tots els àmbits, 1981).

Durant la dècada dels anys 80, l’escriptor no perd la serenitat aconseguida: viu una nova i progressiva manifestació del valor absolut de l’amor (Primer llibre de Bloomsbury, 1982; Llibre d’absències [després de la mort de la seua esposa] , 1985). Als anys 90, però, el poeta reconeix que s’ha fet vell. Sent inseguretat i desencís en comparar els dos vessants de l’existència: el personal i el col•lectiu. Respecte al primer, recupera la ironia (Un hivern plàcid, 1994; Llibre de les solituds, 1997). Quant al social i polític, reflexiona i es crític, però no cau en la resignació ni tampoc en la passivitat (Després de tot, 2002; Allà dalt de la muntanya, 2003).

El ressò social que ha tingut l’obra de Martí i Pol s’explica, en primer lloc, pel compromís amb la seua terra i per la condició proletària, que el fa un poeta autodidacte. La seua contant referència a la situació social i nacional fan que molts poemes siguen sistemàticament citats per polítics i altres dirigents socials.  En segon lloc, per la visió personal de la realitat quotidiana que es desprén dels seus versos. Encara que modifique el contingut, el seu estil es manté inalterable al llarg de la seua dilatada obra i, per damunt de tot, es caracteritza pel col•loquialisme del llenguatge líric que l’allunya de les pretensions d’erudició. La poesia de Martí i Pol adopta un to semblant al de la conversa i s’acosta a la narració. Els seus poemes estan a l’abast de qualsevol lector, fins i tot d'un públic no acostumat a llegir poesia, la qual cosa ha fet que siga un dels autors més acceptats i que s’haja convertit en un dels nostres grans referents.

Finalment, no es oblidar el fet que cantants com Lluís Llach, Ramon Muntaner o Paco Muñoz hagen musicat els seus poemes més emblemàtics, fet este que ha contribuït encara més a la seua popularització

 

2n BATXILLERAT - SALVADOR ESPRIU - 2n Trimestre

ENUNCIAT 8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu

L'obra de Salvador Espriu té una gran singularitat. La riquesa idiomàtica, la complexitat temàtica i de fonts, la capacitat per a descriure en termes transcendents la història col•lectiva, han fet que siga considerada com una de les més importants de la literatura catalana del segle XX.

Els seus poemes han de ser entesos en clau patriòtica, és a dir, com a consciència moral i nacional, en este cas, de la societat catalana, però, amb valors, legítimament universals. Així cal entendre la lluita que es planteja per a rescatar de la degradació la seua comunitat, i per a redimir-la de la seua deshonra. Així com també l’amor apassionat que sent per la col•lectivitat, concebent l’escriptura com un acte de servei a favor de la cultura perduda.

La peculiaritat de la seua obra s’evidencia en els trets següents: a) un intel•lectualisme extrem; b) la complexitat temàtica i de fonts (assimilació de l’herència mítica de la humanitat; ús de les fonts clàssiques: El Llibre dels morts, de l’Antic Egipte; La Bíblia; la tradició mística jueva; la mitologia grega); la creació i presència de mites personals: Sepharad, Sinera, el laberint – la vida–; la relació de la vida quotidiana amb els mites clàssics i els tòpics literaris; c) la preocupació pel destí del seu poble, Catalunya, després de la guerra; d) la reflexió sobre la mort i el más ennllà.

L’obra de Salvador Espriu la podem estudiar englobant-la en dos cicles:

• 1r cicle líric. En el seu primer llibre de poesia, Cementiri de Sinera (1946), els records d’infància el conduïxen a una reflexió sobre la mort representada pel cementeri. Molt influïda per La Bíblia, crea un gran mite: Sinera (Arenys de Mar al revés). El seu món d’infància destrüit per la Guerra Civil, la seua pàtria i el tràgic destí de l’home davant les adversitats. L’exemple bíblic del poble jueu, semblant a la peripècia del poble català, li servix per a alliberar-se de la censura franquista. Completen el cicle Les hores; El caminant i el mur. Estos llibres tracen un camí d'interiorització que culmina amb l'experiència mística de Final del laberint, on Espriu seguix els principis íntimament lligats a la teologia negativa, segons la qual Déu es comporta com un cec respecte a la humanitat.

• 2n cicle realista. La poesia civil que obre el període del realisme col•lectiu. Amb La pell de brau (1960), mostra uns poemes carregats de compromís polític i social. El poeta s’ha convertit en un profeta del seu poble i es dirigix a Sepharad (el nom hebreu amb què els jueus sefardites anomenaven a la Península). El poeta identifica el Sepharad històric amb l’Espanya de la dictadura. Amb la denúncia de la persecució política, Espriu planteja la necessitat i l’esperança d’una convivència pacífica basada en el tres pilar bàsics que sostenen la societat: llibertat, justícia i tolerància.

La gran ressonància que li va proporcionar el fet que els seus poemes foren musicats i cantats per Raimon (Cançons de la roda del temps, 1966) va contribuir a la popularització d'una obra que es llegí, fins a pràcticament la mort del poeta, en clau patriòtica i de consciència moral i nacional.

2n BATXILLERAT.- VICENT A. ESTELLÉS - 2n TRIMESTRE

Visioneu les entrevistes que Montserrat Roig (1978) i Josep Maria Espinàs (1987) realitzaren a Vicent A. Estellés. Crec que imprescindibles, si voleu conéixer Estellés, entendre la seua obra i poder treballar millor l'enunciat 7 de literatura: "Explica les aportacions de Vicent A. Estellés al gènere poètic".

2n BATXILLERAT- QUIM MONZÓ- 1r Trimestre

Enunciat 5 de literatura .- Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la so­cietat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa.

Ací teniu un primer material per a preparar l'enunciat de Quim Monzó.

2n BATXILLERAT- LA NARRATIVA ACTUAL- 1r Trimestre

Enunciat 4 de literatura.- Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l'actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural.

LA LITERATURA CATALANA A INTERNET (LLETRA)

ENTREVISTA A FERRAN TORRENT ("Ombres en la nit")

ENTREVISTA A URBÀ LOZANO ("La trampa del desig") LA DÈCADA DELS 60: LA MODERNITAT