2n BATXILLERAT - 1a LECTURA - 2n TRIMESTRE

Treball lector:

Autor: Quim Monzó
Llibre: Olivetti, Moulinex, Chaffoteaux et Maury
Editorial: Quaderns Crema

Ací vos enllace la proposta de treball d'EDU365.CAT. Del dossier EL GUST PER LA LECTURA heu de realitzar les actitivitats compreses entre les pàgines 33 i 55.

Control de lectura i lliurament de les actitivitats: 11 de gener de 2011.

Exposicions orals: 14 i 15 de gener de 2011.

Consulteu l'enllaç següent i visioneu els videos que s'hi adjunten: Quim Monzó (UOC)

2n BATXILLERAT - LA NORMATIVITZACIÓ DE LA LLENGUA - 1r trimestre

1.1.2 La Renaixença i el trencament del Noucentisme

Gràcies a minories molt reduïdes, el coneixement del passat no acabà de desaparéixer i, això, va permetre que a mitjan segle xix començara el moviment social conegut com a Renaixença, comú a les Illes Balears, València i Catalunya. La primera finalitat de la Renaixença era recuperar el coneixement del passat i, alhora, dignificar la percepció de la llengua pròpia, cosa que comportava recobrar el model culte tradicional i fer que hi haguera continuïtat entre el passat i el present. Cap a 1900, el moviment havia triomfat en Catalunya i havia aconseguit que, en la societat valenciana, el valencià no fóra una llengua del tot menyspreada. Però el moviment culte valencià va influir poc (com a mínim en el vessant ortogràfic) en el model lingüístic de les publicacions populars (com ara les revistes i les obres de teatre, que tenien molta incidència social).

La proposta lingüística elaborada per la Renaixença responia a criteris explícits, exposats en Bofarull i Blanch (1867: 67) i acceptats explícitament en altres llocs (com ara en la gramàtica valenciana de Nebot 1894: 121; vegeu l’anàlisi de Saragossà 2007: §3.2.3). En síntesi, l’actitud de la Renaixença responia a dos criteris: tindre molt en compte la llengua viva i recuperar la dignitat del model culte tradicional. La conjunció d’eixos dos criteris generals va desembocar en la possibilitat d’elaborar un model lingüístic en què els balears, els valencians i els catalans substituírem la disgregació del segle xviii per la confluència. De fet, a mesura que passa la segona mitat del segle XIX hi han passes significatives cap a la convergència, tant entre els autors valencians (com ara Teodor Llorente o Constantí Llombart) com entre els millors autors catalans (com ara Jacint Verdaguer).

En el primer terç del segle XX, els escriptors valencians acaben de recuperar l’ortografia històrica (acord de Castelló, 1932) i tendixen a aplicar a la narrativa i a l’assaig els dos criteris lingüístics fonamentals que Teodor Llorente havia tingut en compte en la confecció d’un llenguatge poètic. En canvi, l’evolució de Catalunya va ser diferent en eixe període, especialment durant el Noucentisme. La puixança i el triomf del catalanisme i el fet que els balears i els valencians no anàvem al mateix ritme que ells va afavorir un procés comprensible: moltes característiques del català col·loquial de l’àrea de Barcelona passaren a formar part de la llengua culta. En eixa evolució, hi havia un factor molt disgregador: la flexió verbal de la Catalunya oriental (jo neixo, que jo neixi), que és prou diferent de la clàssica (jo nasc, que jo nasca). La decisió d’elaborar un català culte que tinguera com a pal de paller el català viu de la Catalunya oriental fragmentava la llengua culta i obligava a formar tres models cultes diferents, u per als balears, u per als valencians i u per als catalans. Eixa decisió anava unida a un agreujant: el fet que els autors noucentistes més influents tenien una concepció del català culte prou diferent de la que havien practicat els millors autors de la Renaixença i els seus hereus. Més avant, desplegarem eixe tema (§1.1.6–§1.6.8).

Taula de Filologia Valenciana, El valencià culte contemporani. Antecedents, formació, assoliments, propostes de millora i aplicacions socials. Document amb les bases i els objectius per a coordinar els lingüistes, els historiadors de la literatura, els docents i, en general, els professionals de la llengua agrupats en Taula de Filologia Valenciana. València 2009.

(http://sites.google.com/site/tauladefilologiavalenciana/)

Respon les qüestions:

1. Descriu el tema del text.

2. Resum

3. Redacta un text de 200 paraules en què expliques, i també reflexiones, sobre com s'ha produït el procés de normativització i codificació de la llengua catalana.

2n BATXILLERAT - PRÀCTIQUES COMENTARI - 1r Trimestre

Llegiu el text següent i contesteu les preguntes que s'hi plantegen.

FETS D'ARMES

Un dia, fent guerra, vaig trobar-me separat de la meva gent, sense armes, sol i desemparat com mai. Em sentia una mica humiliat, perquè tot feia preveure que el meu concurs no devia ésser decisiu i la batalla feia via, amb un soroll i una quantitat de morts que esgarrifava.
Vaig asseure’m a la vora d’un camí per fer determinades reflexions sobre aquest estat de coses, i vet aquí que, de sobte, un paracaigudista vestit d’una manera estranya va prendre terra a prop meu. Sota la capa que portava, s’hi veia una metralladora i una bicicleta plegable, tot això dissimulat, és clar.
Va acostar-se’m i amb un accent estranger molt marcat em preguntà:
–¿Que em podríeu dir si vaig bé per a anar a l’Ajuntament d’aquest poblet?
(Per allí, la setmana passada, hi havia un poble.)
– No sigueu ase – vaig dir-li–. Se us veu de seguida que sou un enemic, i si aneu cap allí us agafaran.
Això el va desconcertar, i després de fer un soroll amb els dits que denotava la seva ràbia replicà:
– Ja m’ho semblava, que no ho havien previst tot –respongué–. Què em fa falta? ¿Quin és el detall que m’acusa?
– Aquest uniforme que porteu és caducat. Fa més de dos anys que el nostre general el va suprimir, donant a entendre que els temps havien canviat. Aneu mal informats, vosaltres.
– L’hem tret d’un diccionari – va dir-me amb tristesa.
Es va asseure al meu costat, aguantant-se el cap amb les mans, segons sembla per pensar amb més garanties. Jo me’l mirava i de cop li vaig dir:
– Vós i jo el que hauríem de fer és barallar-nos. Si portés armes com vós ja us ho diria d’una altra manera...
– No – digué–, no valdria. De fet estem fora del camp de batalla i els resultats que obtinguéssim no serien homologats oficialment. El que hem de fer és mirar d’entrar al camp, i allí, si ens toca, ens les mesurarem.
Provàrem fins a deu vegades d’entrar a la batalla, però una paret de bales i de fum ho impedia. Per mirar de descobrir una escletxa, pujàrem en un petit turó que dominava l’espectacle. Des d’allí es veia que la guerra seguia amb una gran empenta i que hi havia tot el que podien demanar els generals.
L’enemic em digué:
– Vist des d’aquí fa l’efecte que, segons com hi entréssim, més aviat faríem nosa... (Vaig fer que sí amb el cap.)
–... I, això no obstant, entre vós i jo hi ha una qüestió pendent – acabà.
Jo trobava que tenia tota la raó, i per tal d’ajudar-lo vaig suggerir.
– I si anéssim a cops de puny?
– No, tampoc. Devem un cert respecte al progrés, pel prestigi del vostre país i del meu. És difícil –digué–, és positivament difícil.
Pensant, vaig trobar una solució:
– Ja ho sé! Ens ho podem fer a la ratlleta. Si guanyeu vós podeu usar el meu uniforme correcte i fer-me presoner; si guanyo jo, el presoner sereu vós i el material de guerra que porteu passarà a les nostres mans. Fet?
S’hi avingué, jugàrem i vaig guanyar jo. Aquella mateixa tarda, entrava al campament, portant el meu botí, i quan el general, ple de satisfacció pel meu treball, em va preguntar quina recompensa volia, li vaig dir que, si no li feia res, em quedaria la bicicleta.
(Pere Calders, Cròniques de la veritat oculta)

COMPRENSIÓ DEL TEXT [3 Punts]

1. Descriviu el tema i les parts bàsiques del text [1 punt]
2. Resumiu el contingut del text amb una extensió màxima de 10 línies [1 punt]
3. A quina varietat dialectal podem adscriure el text? Cal que fonamenteu la vostra resposta amb exemples concrets extrets del text. [0’5 punts]
4. Identifica la tipologia textual especificant els trets corresponents que apareixen al text. [0’5 punts]

EXPRESSIÓ ESCRITA

Escriu un text en què relaciones el tema de la narració amb el context social i polític que visqué Pere Calders. (150-200 paraules)

OBSERVACIONS:

Visiteu el bloc amic CRUÏLLA de l'IES Ausiàs March de Gandia. Allí trobareu un vídeo ben interessant sobre la vida i obra de Pere Calders.

2n BATXILLERAT - PRÀCTIQUES PRONUNCIACIÓ - 1r TRIMESTRE

En este primer trimestre treballarem la pronunciació de les e i de les o; la pronunciació i l'ortografia de les consonants oclusives i la distinció del parell b/v.
A més de les activitats del llibre de text, és convenient per a reforçar el tema que consulteu els enllaços següents:

• Els sons de la llengua
• La vocal e
• La vocal o
• La b i la v
• La v

2n BATXILLERAT-Treball d'investigació-1r trimestre

Ací vos deixe alguns enllaços sobre com fer un treball d'investigació. Crec que poden ser-vos útils.

Com es fa un treball d'investigació en batxillerat?
Exemples de treball d'investigació
Normes que cal seguir en un treball d'investigació

2n BATXILLERAT - LITERATURA/TREBALL INVESTIGACIÓ - 1r Trimestre

TREBALL D'INVESTIGACIÓ

Temes:

• La guerra civil espanyola (1936-1939).
• La postguerra (1940-1959).
• El franquisme a la dècada dels anys 60.
• El final del règim franquista i la transició a la democràcia.

Tasques:

1. Recollida d' informació sobre el període que vos haja tocat investigar.
2. Redacció d'un informe que seguisca les característiques formals que s'han acordat (portada; índex; parts del cos informatiu; material gràfic; fonts d'informació: webs blocs, llibres, etc).
3. Tasca final: exposició oral

Extensió màxima informe escrit: 5-8 fulls (tipus de lletra: Arial 12/Times New Roman 12, excepte als títols)

Data lliurament de l'informe escrit: 28 d'octubre

Dates de les exposicions orals: 2-4-5 de novembre

PROGRAMACIÓ 1r TRIMESTRE CURS 2010-2011

2 BATXILLERAT CURS 2010-2011
1r TRIMESTRE

CONTINGUTS DE COMPRENSIÓ DEL TEXT

1. La coherència del text [UNITAT 2 pàg. 62 -73/ UNITAT 3 pàg. 106-115]

a) Descriure el tema [UNITAT 2: pàg. 64-66]

• Estructura temàtica [ UNITAT 2: pàg. 67-69]
• Exercicis [UNITAT 2 pàg. 70-73]
• La progressió temàtica [UNITAT 3: pàg. 106-107]
• La selecció de la informació [ UNITAT 3: pàg. 108-111]
• La isotopia o paraules temàtiques [ UNITAT 3: pàg. 112]

b) La delimitació de les parts del text [UNITAT 2: pàg. 67-69]

c)La redacció del resum [UNITAT 3: pàg. 113-115]


2. Identificar la tipologia textual especificant els trets que apareixen al text.

• Àmbit d’ús
• Gènere
• Finalitat
• Tipologia textual dominant – esquemes textuals secundaris.
• Característiques principals segons el text: expositiu, argumentatiu, narratiu o instructiu.
• Funcions lingüístiques
  

3. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica.

CONTINGUTS D’ANÀLISI LINGÜÍSTICA DEL TEXT

1) Qüestions sobre aspectes bàsics de pronúncia:

• La pronúncia dels sons vocàlics [UNITAT 1: pàg. 48-49-50-51; UNITAT 2: pàg. 91-92-93- 94]
• Pronúncia de les consonants oclusives i el parell [b] [v] [UNITAT 3: pàg. 136-140]

2) Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius:

• Morfologia: la formació de mots (UNITAT 1); els quantificadors (UNITAT 2); les preposicions: canvi i caiguda (UNITAT 3)
• Sintaxi: sintagmes i combinacions (UNITAT 1); Combinació de pronoms febles. El manteniment de la referència (UNITAT 2) Oració simple i composta: classes d’oracions segons la modalitat (UNITAT 3).
  

3) Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia:

• Els camps semàntics (UNITAT 1)
• Sinonímia i antonímia (UNITAT 2)
• Barbarismes. Polisèmia i homonímia (UNITAT 3)
  

PREGUNTES D'EXPRESSIÓ I REFLEXIÓ CRÍTICA

a) Continguts de literatura:

TEMA 1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció literària narrativa de l’època. [UNITAT 3 pàg. 116-120]
TEMA 2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor. [UNITAT 3 pàg. 125-127]
TEMA 3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què. [UNITAT 3 pàg. 121-124]
TEMA 4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocul¬tural. [UNITAT 7 pàg. 287-289]
TEMA 5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la so¬cietat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa. [UNITAT 7 pàg. 290-292]

b) Pregunta oberta

Durant el 1r trimestre la pregunta oberta es basarà en algun aspecte relacionat amb els temes següents:
• L’estandardització lingüística. Conseqüències sociolingüístiques (UNITAT 1)
• La normativització, la codificació. Present i futur de l’estandardització (UNITAT 2)
• El present de l’ús social de la llengua (UNITAT 3)


LLIBRE DE LECTURA:
Ferran Torrent, “El bulevard dels francesos”. Editorial Columna