dilluns, 30 de setembre de 2013

EL CONTEXT SOCIOPOLÍTIC DE POSTGUERRA FINS ELS ANYS 70 (I)



ELS ASSASSINATS DE VITÒRIA-GASTEIZ DEL 3 DE MARÇ DE 1976 / CAMPANADES A MORTS (Lluís Llach)

Video 1



Les lletres de les cançons 

2



3



4



La història és determinant per comprendre el present i el present condiciona el futur. El passat no pertany a cap institució, però l’aproximació justa a allò que ha esdevingut i el reconeixement a les víctimes del passat són processos necessaris per a la pacificació del món. És possible explicar la Història objectivament? Es pot parlar de responsabilitat històrica? Existeix cap antídot contra els ressentiments històrics? Com fer de la memòria històrica un instrument de pacificació?

A la generació que vos precedim a vegades ens costa trobar la fórmula perquè entengueu la importància de mirar arrere, no per enyorar temps passats, de cap manera!, sinó per vore la necessitat que tenim de conéixer el nostre passat; un coneixement que ha d'ajudar-nos a entendre el present i ens ha d'estimular a treballar activament per preparar un futur millor per a tot el món.
Hem d'esforçar-nos a conéixer “tota” la nostra història passada, perquè sovint des del poder s'explica una història molt determinada, feta des de dalt i amb silencis notables i significatius.
 

Hem d'esforçar-nos a recuperar la història d'aquells que no tenen història, de tots aquells col·lectius que han estat silenciats. I si esta història és el resultat d'una victòria militar en una guerra civil, encara més s'explica una història parcial en termes d'una barroera dualitat, els bons, els guanyadors, i els dolents, els perdedors. I tots sabem que la realitat no és així.
Si oblidem el passat, es pot repetir. Per això és important conéixer què va passar, saber-ne les causes i vore’n les conseqüències.




Cap comentari:

Publica un comentari