divendres, 14 de gener del 2011

2n BATXILLERAT - LITERATURA/ASSAIG - 2n Trimestre

Durant el mes de gener treballarem els temes 15 i 16, que fan referència a l'assaig literari i a dos dels autors que millor han treballat el gènere: Joan Fuster i Joan F. Mira. Aleshores, a més del llibre de text, convindria que consultàreu els enllaços següents:

Joan Fuster:

Joan F. Mira:

Algunes característiques de l'assaig com a tipus de text:

L’assaig és un gènere en prosa no narratiu, que aborda d’una manera lliure, no exhaustiva i no especialitzada, els problemes més diversos d’ordre filosòfic, històric, polític, literari, científic, etc. amb voluntat de creació literària, amb la intenció més o menys explícita d’aprofundir en el coneixement de l’home, i amb una certa pretensió moralitzadora. Amb el temps la diferenciació entre l’assaig i el tractat científic o erudit ha esdevingut més absoluta. El primer ha esdevingut més literari i menys científic, menys racionalista i més idealista. L’assaig té un caràcter explicatiu, encara que alhora pot ser argumentatiu, i la seua funció és intel•lectual, és a dir, que té la finalitat de fer reflexionar. Els aspectes que l’identifiquen com a literari són les referències culturals, una certa elaboració del llenguatge (jocs de paraules, repeticions, lèxic culte, contraposicions, interrogacions retòriques...) i una estructuració molt elaborada.

L'assaig com a gènere literari

L'assaig és un gènere a cavall de la litaratura de creació, d'una banda, i de la filosofia i del tractat de divulgació, de l'altra. Oscil·la, quant a la longitud, entre l'article i el llibre, i adopta formes molt diverses: l'article, el diari personal, la dissertació sistemàtica, l'epístola, el diàleg o la pura divagació. L'assaig es diferència de la monografia acadèmica o tractat tècnic (també anomenada en algunes ocasions assaig científic o tècnic d'una especialitat) perquè no pretén efectuar una exposició sistemàtica i completa d'un tema, i perquè s'adreça a una audiència més bé general que especialitzada.

dimecres, 12 de gener del 2011

2n BATXILLERAT - PROGRAMACIÓ - 1r/2n TRIMESTRE

Llibre de text. Paraules i lletres. Editorial Marfil

CONTINGUTS DE COMPRENSIÓ DEL TEXT

1. La coherència del text

a) Descriure el tema i delimitació de les parts del text

1r trimestre • Estructura temàtica [ UNITAT 2: pàg. 67-69] Exercicis [UNITAT 2 pàg. 70-73]
2n trimestre • Progressió temàtica [UNITAT 3: pàg. 106-107 Exercicis 1, 2, 3, 4]

b) La redacció del resum

1r trimestre- 2n trimestre• Resumir el contingut d’un text [UNITAT 3: pàg. 113-115 Exercicis 11,12,13,14,15]

2. Identificar la tipologia textual especificant els trets que apareixen al text.

1r trimestre- 2n trimestre • Àmbit d’ús • Gènere • Finalitat • Tipologia textual dominant – esquemes textuals secundaris. • Característiques principals segons el text: expositiu,argumentatiu, narratiu o instructiu. • Funcions lingüístiques


3. Identificar el registre (formal/informal) i la varietat geogràfica.

2n trimestre • Les varietats lingüístiques. L’estàndard [UNITAT 5: pàg. 190-196 Exercicis 1, 2, 3, 4, 5, 6, 7, 8, 9, 10, 11, 12]

4. Les veus que participen en una situació comunicativa

2n trimestre • La polifonia [UNITAT 5: pàg. 197-198 Exercicis 13, 14, 15, 16] • El discurs reportat i la intertextualitat [UNITAT 5: pàg. 199-201 Exercicis 17, 18, 19, 20]

5. La modalització i la impersonalitat

2n trimestre • La modalitat oracional [UNITAT 6: pàg. 243-244 Exercicis 3, 4, 5]• Modalització i impersonalitat [UNITAT 6: pàg. 244-247 Exercicis 6, 7, 8]

6. La connexió

2n trimestre • Classificació dels connectors [UNITAT 6: pàg. 241-242 Exercicis 2]


CONTINGUTS D’ANÀLISI LINGÜÍSTICA DEL TEXT

1) Qüestions sobre aspectes bàsics de pronúncia:

1r trimestre • La pronúncia dels sons vocàlics [UNITAT 1: pàg. 48-49-50-51; UNITAT 2: pàg. 91-92-93- 94] • Pronúncia de les consonants oclusives i el parell [b] [v] [UNITAT 3: pàg. 136-140]


2n trimestre • Pronúncia de les consonants vibrats o ròtiques i les nasals [UNITAT 4: pàg. 174-179] • Pronúncia de les consonats alveolars fricatives i africades [UNITAT 5: pàg. 221-226]


2) Qüestions sobre aspectes sintàctics i discursius:

1r trimestreMorfologia: la formació de mots (UNITAT 1); els quantificadors (UNITAT 2); les preposicions: canvi i caiguda (UNITAT 3) • Sintaxi: sintagmes i combinacions (UNITAT 1); Combinació de pronoms febles. El manteniment de la referència (UNITAT 2) Oració simple i composta: classes d’oracions segons la modalitat (UNITAT 3).

2n trimestreMorfologia: Conjugació verbal (UNITAT 5). L’infinitiu, el gerundi i el participi (UNITAT 6). Les perífrasis verbals (UNITAT 7)
Sintaxi: L’oració composta: Juxtaposició i coordinació (UNITAT 3). La subordinació. Les oracions subordinades substantives (UNITAT 4). Les oracions subordinades adjectives (UNITAT 5 )


3) Qüestions de lèxic, semàntica, fraseologia i terminologia:

1r trimestre • Els camps semàntics (UNITAT 1) • Sinonímia i antonímia (UNITAT 2)
• Barbarismes. Polisèmia i homonímia (UNITAT 3)

2n trimestre • La interferència lingüística (UNITAT 5) • La freseologia (UNITAT 6) • La terminologia (UNITAT 7)


PREGUNTES D'EXPRESSIÓ I REFLEXIÓ CRÍTICA

a) Continguts de literatura:

1r trimestre
• TEMA 1. Explica en quina mesura el context sociopolític dels anys posteriors a la Guerra Civil fins als anys 70 condiciona la producció literària narrativa de l’època. [UNITAT 3 pàg. 116-120]
• TEMA 2. Explica les característiques més importants de l’obra literària d’Enric Valor. [UNITAT 3 pàg. 125-127]
• TEMA 3. La producció literària de Mercè Rodoreda incideix sobre la psicologia dels personatges. Estàs d’acord amb aquesta asseveració? Explica per què. [UNITAT 3 pàg. 121-124]
• TEMA 4. Què destacaries de la narrativa dels anys 70 fins a l’actualitat? Reflexiona, sobretot, entorn de les novetats en la tècnica literària i del context sociocultural. [UNITAT 7 pàg. 287-289]
• TEMA 5. Explica en quina mesura la narrativa curta de Quim Monzó reflecteix la societat contemporània i amb quins recursos literaris ho fa. [UNITAT 7 pàg. 290-292]

2n trimestre
• TEMA 15. Valora la repercussió de l’assaig de Joan Fuster en el context de l’època. (UNITAT 5 Pàg. 202-208 Exercicis 3,4,5,6,7,8,9))
• TEMA 16. Joan Francesc Mira ha reflexionat en els seus assajos sobre la nostra realitat contemporània. Explica-ho. (UNITAT 7 Pàg. 293-296 Exercicis 10, 11,)
• TEMA 6. Descriu les tendències més rellevants de la poesia en el període que va des de la postguerra fins a finals dels anys 70. (UNITAT 4)
TEMA 7. Explica les aportacions de Vicent Andrés Estellés al gènere poètic. (UNITAT 4)
• TEMA 8. Explica les característiques més importants de la producció poètica de Salvador Espriu. (UNITAT 4)
TEMA 9. Descriu les característiques bàsiques de la poesia actual. (UNITAT 5)
• TEMA 10. La poesia de Miquel Martí i Pol ha aconseguit un gran ressò social. Explica-ho i raona-ho. (UNITAT 5)

b) Pregunta oberta
Durant el segon trimestre la pregunta oberta es basarà en algun aspecte relacionat amb els temes treballats al primer trimestre i amb els del segon que a continuació es relacionen:

1r trimestre • L’estandardització lingüística. Conseqüències sociolingüístiques (UNITAT 1) • La normativització, la codificació. Present i futur de l’estandardització (UNITAT 2) • El present de l’ús social de la llengua (UNITAT 3)

2n trimestre • La diversitat lingüística a Espanya i a Europa (UNITAT 4) • La diversitat de situacions sociolingüístiques (UNITAT 5) • El canvi lingüístic: les paraules noves o neologismes (UNITAT 6)

LLIBRE DE LECTURA:
1r trimestre. Ferran Torrent, “El bulevard dels francesos”. Editorial Columna
2n trimestre. Quim Monzó. “Olivetti, Moulinex i Chateau et Maury”. Quaderns Crema