dijous, 8 d’octubre de 2009

Vivim en una societat que no ensenya a escriure però que obliga a saber-ne. ¿Com és que, després d'anys d'ensenyament, molta gent és incapaç d'escriure una carta o un informe? ¿És possible que algú millore la qualitat del que escriu sense que millore la qualitat del que llig? Davant l'allau de manuals que pretenen reduir l'escriptura a una tècnica, davant la tesi romàntica que redueix l'escriptura al talent, el text es manté com una barreja indestriable d'inspiració i ofici, de geni i competència, de màgia i disciplina. És per això que els millors professors d'escriptura (literària o no) tenen noms com Horaci, Flaubert, Poe o Nabokov, Enric Valor o Urbà Lozano.

Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada